Neix a Barcelona l'1 de febrer de 1891, fill d'Antonio Farré Tehas (comerciant, Torregrossa) i María París Farràs (Vilanova de Meià).
Assiteix a classes de dibuix i pintura a l’escola Llotja de Barcelona fins l'any 1909. Deixeble de Josep Pascó i Mensa.
Estudis a Roma l'any 1909. Formació com a dibuixant, pintor i restaurador d’obres d’art.
Viatja a Madrid els anys 1910 - 1911; assisteix a la càtedra de dibuix de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Copista al Museo del Prado.
Viatges diversos a Roma entre els anys 1912 - 1914.
A partir de 1914 s’instal·la a Barcelona . Realitza activitats a diverses publicacions il·lustradesde caràcter popular: L’Esquella de la torratxa, Papitu, etc. Il·lustrador a diverses publicacions editorials:Salvat, Montaner i Simon, Seix y Barral, etc. Tasques de Cartellisme i publicitat industrial (Indio Rosa, Anís las Cadenas,...).
Des de 1920 la seva activitat com a pintor pren tanta o més importància que la de dibuixant.
Viatja a París i a Londres amb diferents estades entre els anys 1921 i 1923, on aconsegueix la corresponsalia d’Espanya de la prestigiosa revista anglesa The Studio, per a la qual realitzarà crítiques artístiques fins l’any 1930, activitat que permet donar a conèixer al públic anglès la pintura d’artistes contemporànis espanyols (Raurich, Masriera, Torrescassana, López Mezquita, Gili Roig, Rusiñol, etc.).
Entre els escrits de la corresponsalia és remarcable un extens treball amb què dona a conèixer la personalitat i obra de Joaquim Mir.
Al llarg dels anys 20 celebra diferents exposicions individuals de pintura i dibuix a diversos locals Barcelonesos: Galeries Layetanes, Sala Parés, Galería Arenas, i d’altres. Així mateix, participà a diverses exposicions col·lectives.
6 de setembre de 1923: casament a Vilanova de Meià amb Celestina Terré Ferrando (filla de Antonio Terré Estrada i María Ferrando Masanés) (Avis: José Terré i Maria Estrada, per part de pare, i José Farrando i Maria Masanés per part de mare)
L’any 1923 celebra una exposició individual a Londres sota el patrocini de l'ambaixada espanyola en què va presentar una de les seves obres més importants “Interior en el Santuario de El Coll de Barcelona”, actualment en una col·lecció privada. Inaugurada per l’Excel·lentíssim Senyor Ambaixador D. Alfonso Merry de Val Zulueta el 12 d’abril.
A la Exposición Nacional de Bellas Artes de l’any 1924 obtingué la tercera medalla per la pintura “La Primavera a Versailles”, actualment a l’embaixada espanyola a Berna.
A partir de 1929 estableix a Barcelona un estudi de restauració artística aplicant els coneixements adquirits a la seva formació a Itàlia.
L’any 1932 és anomenat president de la Societat Artística Catalana i Literària de Catalunya, juntament amb Dionís Baixeras Verdaguer, vicepresident, José María Vidal-Quadras, secretari i Aureli Tolosa Alsina, tresorer.(1)
A la seva mort, a Barcelona el 25 de maig de 1948, Frederic Marès va adquirir a la vidua trenta-tres escultures, totes elles del període medieval, provinents del taller de restauració del pintor.
En els seus dibuixos i la seva pintura, Antonio Farré mostra la seva afinitat pels artistes que conformen el grup Pel i Ploma, així com amb els pintors i dibuixants del modernisme i naturalisme que recull la revista Jugend - Münchner illustrierte Wochenschrift für Kunst und Leben de principis de segle.
En la pintura paisatgística, el pintor reconeix la seva admiració per pintors de generacions anteriors, com Pidelaserra, Gimeno, Raurich, Mir, Galmey o Meifren, l’obra dels quals va dedicar-se a difondre.
Els temes principals de les seves pintures reflecteixen la seva gran admiració pels pintors flamencs tardo gòtics i dels holandesos del segle XVII a través de la seva temàtica paisatgística, d’interiors domèstics i d’interiors d’esglésies.
.jpg)
Asiste a clases de dibujo y pintura en la escuela Llotja de Barcelona hasta 1909. Discípulo de Josep Pascó i Mensa.
Estudios en Roma en el año 1909. Formación como dibujante, pintor y restaurador de obras de arte.
Viaja a Madrid los años 1910 – 1911; asiste a la cátedra de dibujo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Copista en el Museo del Prado.
Viajes diversos a Roma entre los años 1912 – 1914.
A partir de 1914 se instala en Barcelona . Realiza actividades en diversas publicaciones ilustradas de carácter popular: L'Esquella de la torratxa, Papitu, etc. Ilustrador en diversas publicaciones editoriales: Salvat, Montaner i Simon, Seix y Barral, etc. Tareas de Cartelismo y publicidad industrial (Indio Rosa, Anís las Cadenas,...).
Desde 1920 su actividad como pintor cobra tanta o más importancia que la de dibujante.
Viaja a París y Londres con diferentes estancias entre los años 1921 y 1923, donde consigue la corresponsalía de España de la prestigiosa revista inglesa The Studio, donde realizará críticas artísticas hasta el año 1930, actividad que permite dar a conocer al público inglés la pintura de artistas contemporáneos españoles (Raurich, Masriera, Torrescassana, López Mezquita, Gili Roig, Rusiñol, etc.).
Entre los escritos de la corresponsalía es remarcable un extenso trabajo con el que da a conocer la personalidad y obra de Joaquim Mir.
6 de septiembre de 1923: boda en Vilanova de Meià con Celestina Terré Ferrando (hija de Antonio Terré Estrada y María Ferrando Masanés) (Aviso: José Terré y Maria Estrada, por parte de padre, y José Farrando y Maria Masanés por parte de madre )
En 1923 celebra una exposición individual en Londres bajo el patrocinio de la embajada española en la que presentó una de sus obras más importantes “Interior en el Santuario de El Coll de Barcelona”, actualmente en una colección privada. Inaugurada por el Excelentísimo Señor Embajador D. Alfonso Merry de Val Zulueta el 12 de abril.
En la Exposición Nacional de Bellas Artes del año 1924 obtuvo la tercera medalla por la pintura “La Primavera en Versailles”, actualmente en la embajada española en Berna.
En 1929 establece en Barcelona un estudio de restauración artística aplicando los conocimientos adquiridos en su formación en Italia.
En 1932 es nombrado presidente de la Sociedad Artística Catalana y Literaria de Cataluña, junto con Dionís Baixeras Verdaguer, vicepresidente, José María Vidal-Quadras, secretario y Aureli Tolosa Alsina, tesorero.(1)
Tras su muerte en Barcelona, el 25 de mayo de 1948, Frederic Marès adquirió a la viuda trenta y tres esculturas, todas ellas del período medieval, procedentes del taller de restauración del pintor.
En sus dibujos y su pintura, Antonio Farré muestra su afinidad por los artistas que conforman el grupo Pel i Ploma, así como con los pintores y dibujantes del modernismo y naturalismo que recoge la revista Jugend - Münchner illustrierte Wochenschrift für Kunst und Leben de principios de siglo.
En la pintura paisajística, el pintor reconoce su admiración por pintores de generaciones anteriores, como Pidelaserra, Gimeno, Raurich, Mir, Galmey o Meifren, cuya obra se dedicó a difundir.
Los principales temas de sus pinturas reflejan su gran admiración por los pintores flamencos tardo góticos y de los holandeses del siglo XVII a través de sus, paisajes, interiores domésticos e interiores de iglesias.